Hem progressat molt en 50 anys! No? No m’ho puc creure….

Si les eleccions al Parlament s’avancen, la xarxa virtual pot esdevenir determinant per ser-hi a temps de presentar una candidatura única per la independència.

En primer terme, com a eina de coordinació.
Llegir-ne més »

Comparteixo absolutament que el que ens cal és “tenir una força política poderosa que defensi la imminent Independència”, com afirma F. Xavier Garcia Pujol en el seu article d’avui: Houston…Houston…, tenim un problema, no podem tornar a casa.

Com ja he comentat a un altre lloc, no em manifestaré darrera del Montilla, però que cadascú faci el que cregui més convenient. No soc ningú per dir a la gent el que ha de fer. Ja som prou grandets, no?

Em pregunto si el tall entre assenyats patriotes i “il•luminats suïcides” és l’assistència a una manifestació, precisament a “aquesta” manifestació…

Tot i que és molt senzill de fer, no veig senyeres als balcons.

Hi ha por a manifestar-se independentista davant dels veïns i coneguts?

Encara som pocs els que signem amb noms i cognoms als blocs i als comentaris als diaris. Mala senyal. Sembla que és molt més “còmode” anar d’incògnit a una manifestació.

Per altra banda, no espero que ningú em resolgui rés, i menys cap dels partits que ara son al Parlament. Se’ls ha passat l’arròs i prou que ho sento.

Però, per davant de tot, NO em barallaré amb cap patriota. NO, de cap manera.

I ho faré amb xampany català com varem acordar l’onze de juny de 2009.

És inevitable. S’acosta l’hora de la veritat: les eleccions al Parlament. Nervis. Molts nervis.

És l’hora de l’amnèsia pels que prioritzen la seva formació política al futur d’aquest país. L’hora de carregar contra qui sigui que posi en perill l’estatus. L’hora de dir, a tort i a dret, que la independència és impossible fora del “conducte reglamentari”. L’hora del “més val dolent conegut …”. Senzillament: NO.

Espero i desitjo que hagin molts catalans amb memòria, coneixements i ganes de que quelcom canviï per que no tot continuï igual.

Qui perd la memòria perd la vida…