Crec que l’independentisme està vivint el típic procés de sortida de l’adolescència.

Revisió de conceptes, dubtes renovats, frustració, rebel·lia, enfrontament amb l’ordre establert (pares, germans,…), crisi permanent, angoixes íntimes, ànsies infinites d’autoafirmació, por al futur, ganes de vèncer, preguntes sense resposta, descobriment de l’amistat verdadera i del amor …

És llei de vida.

Tots hem passat per aquest tràngol i molts l’hem viscut en els nostres fills.

Per sort el temps no s’atura i, vulguem o no, arriba el desenllaç que porta a la maduració. Sempre escampa.

Soc moderadament optimista.

Tenim moltes possibilitats de sortir-ne amb profit, sempre i quan no prenguem mal pel camí dient o fent allò que demà ens pugui avergonyir davant de nosaltres mateixos.

Triem: cooperació o competició.

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•