Si les eleccions al Parlament s’avancen, la xarxa virtual pot esdevenir determinant per ser-hi a temps de presentar una candidatura única per la independència.

En primer terme, com a eina de coordinació.

Segon, complementant la tasca de difusió de la seva existència.

Finalment, com a difusora d’informació (contrastada).

Per descomptat, l’equip especialitzat que coordini la campanya ho tindrà molt present.

La qüestió és cóm podem col·laborar els ciutadans anònims que ja hi som a la xarxa.

Haurem de estar tots integrats en els mitjans que proporcioni la campanya. Però no és suficient.

Crec que haurem d’afinar la nostra actuació en l’entorn social que ja tenim, evitant saturar-lo amb missatges redundats i cercant que el nostre testimoni arribi fora de la xarxa.

Una de les possibles estratègies podria ser actuar de forma similar a la xarxa neuronal, amb un grup reduït, però molt actiu, de “contactes”, sense “amics” en comú.

Caldrà pensar-hi…

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•