Comparteixo absolutament que el que ens cal és “tenir una força política poderosa que defensi la imminent Independència”, com afirma F. Xavier Garcia Pujol en el seu article d’avui: Houston…Houston…, tenim un problema, no podem tornar a casa.

Com ja he comentat a un altre lloc, no em manifestaré darrera del Montilla, però que cadascú faci el que cregui més convenient. No soc ningú per dir a la gent el que ha de fer. Ja som prou grandets, no?

Em pregunto si el tall entre assenyats patriotes i “il•luminats suïcides” és l’assistència a una manifestació, precisament a “aquesta” manifestació…

Tot i que és molt senzill de fer, no veig senyeres als balcons.

Hi ha por a manifestar-se independentista davant dels veïns i coneguts?

Encara som pocs els que signem amb noms i cognoms als blocs i als comentaris als diaris. Mala senyal. Sembla que és molt més “còmode” anar d’incògnit a una manifestació.

Per altra banda, no espero que ningú em resolgui rés, i menys cap dels partits que ara son al Parlament. Se’ls ha passat l’arròs i prou que ho sento.

Però, per davant de tot, NO em barallaré amb cap patriota. NO, de cap manera.

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•