És inevitable. S’acosta l’hora de la veritat: les eleccions al Parlament. Nervis. Molts nervis.

És l’hora de l’amnèsia pels que prioritzen la seva formació política al futur d’aquest país. L’hora de carregar contra qui sigui que posi en perill l’estatus. L’hora de dir, a tort i a dret, que la independència és impossible fora del “conducte reglamentari”. L’hora del “més val dolent conegut …”. Senzillament: NO.

Espero i desitjo que hagin molts catalans amb memòria, coneixements i ganes de que quelcom canviï per que no tot continuï igual.

Qui perd la memòria perd la vida…

• 
• 

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 
•